dissabte, 28 d’agost del 2010

Auf jeden Fall, ...

Se'm farà estrany tornar a pujar al tren sense repetir les estacions del tramvia mentalment, saltant d'una línia a l'altra, amb cançons que no tenen res a veure i notant la pluja al ossos estant ben seca. És curiós el que una nit de pluja, una tassa de te i una abraçada aconsegueixen. Sovint les coses més simples estan fetes de trossets de complicació. O potser és al revés, no ho sé. Cada vegada m'agrada més l'incertesa :)

dilluns, 23 d’agost del 2010

VIII

- De todas formas, estoy acostumbrado.
- Por eso mismo

dimarts, 10 d’agost del 2010

(em moro de) VII

Sembla estrany, ne? La percepció que tenim de les coses, del temps, de les persones, de nosaltres mateixos...com canvia. A vegades cal allunyar-se de les coses per veure-les més clares. 
Em nego a seguir amb aquesta ximpleria: d'ara en endavant, instauro l'objectiu automàtic.