XII

 [...]





Avui, aquesta nit, donaria ànima.

XI (ara, múltiple de 3)

A vegades tinc la sensació d'estar caminant per un desert de neu verge, i fins i tot, si em concentro, puc sentir les punxades agudes del fred a les orelles, el nas glaçat, els ulls plorosos, la calentor d'un sol aparentment feble a la cara i, sobretot, el soroll de les passes trencant l'homogeneïtat d'aquella blancor estranya, impassible i (in)finita.

X

...i compte enrere, per tirar endavant. Ahir, a l'avió, em vaig quedar badant amb les instruccions que s'han de seguir (mai m'han agradat els musts) en cas d'emergència, situades, per als qui viatgem "de pobres", darrera de cada seient. Feu, nofeu. Només un Harry s'encendria una cigarreta (pipa, potser millor) en cas d'emergència; una Hermine dubtaria si treure's o no els talons; i un Winston s'ho manegaria per endur-se la maleta. No sé veure la diferència entre un cas d'emergència aèri, i un cas d'emergència diari. No la sé veure. Potser m'atreviria a dir que la primera és més senzilla, per allò de deixar-se anar.

H

Demà toca cafè d'entre trens i xerrades amb muntanyes, valls i altiplans. A vegades va bé desconcentrar-se i deixar de caminar sobre les aigües, que això de mullar-se només quan plou ja està molt vist.

Canviant de tema, des de la meva nova condició de bibliotecària, he de dir que entre estels, peixos i fulles d'arbres caducifòlis, faria 200 cafès sense parlar de res concret. Combrego amb l'udolada! :)

IX

A vegades nou semblen molt de temps, però sota la pluja el temps s'escorre entre carreteres, vies i carrers. I són freds i propers, i dolços, i estranys, i químics. Vull un octubre torrencial. 

(Se'm posa la pell de gallina cada cop que menjo xocolata)