tag:blogger.com,1999:blog-69422624158760117562024-02-19T16:47:43.160+01:00unter dem Regen"Der Vogel kämpft sich aus dem Ei. Das Ei ist die Welt. Wer geboren werden will, muß eine Welt zerstören."m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-86373084235361399522015-05-15T22:48:00.000+02:002015-05-15T22:50:59.427+02:00Gods and Monsters<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: #eeeeee;">Hi ha dies nostàlgics. De persones, de moments, de paisatges i d'allò que va ser. Potser nostàlgia d'un passat no del tot idílic, però idealitzat. I ho sento; sento que després d'aquella elecció desafortunada de paraules, ja res tornarà a ser mai el mateix. Penso en les ganes d'</span><span style="color: #eeeeee;">abra</span><span style="color: #eeeeee;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 0.48cm; orphans: 1;">çar i ser </span></span><span style="color: #eeeeee;">abra</span><span style="color: #eeeeee;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 0.48cm; orphans: 1;">çada</span></span></span><span style="color: #eeeeee;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 0.48cm; orphans: 1;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, i el cor se'm torna una bola de draps mullats. Suposo que m'agradi o no, amb el temps se m'ha fet la pell dura</span>. </span></span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-46405986266314670492014-09-02T21:13:00.002+02:002014-09-02T21:18:15.711+02:00XX. Aire embossat. <br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Fa més o menys mig any em vaig comprar un telèfon. Quan el vaig veure se'm va dibuixar un somriure a la cara. Vaig posar el dit a un dels forats, vaig girar la roda, i el vaig deixar anar: Primer número, segon somriure. Els meus pensaments anaven del taller a la lleteria, i de la lleteria al taller. L'olor de fusta, els pastissos de serradures, les cadires al carrer i els "manguitos" penjats. El telèfon vermell que em feia sospirar. El suc de tomaca com a beguda oficial dels motoristes. El dit manador i les discussions per tenir diferents punts de vista. Les estovalles reflectants. L' "<i>Avi fan Campeche!</i>". Les ranxeres, les creus amb boli als prospectes, les cartes al nen. Tu i el nen. El nen sense tu. L'ávia sense tu, jo sense tu. </span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Bel·ligerant pacifista fins a l'últim instant. </span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-43035497506336116572013-07-25T00:26:00.002+02:002013-07-25T00:27:36.970+02:00XVI<br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El meu avi era fuster. Quan era petita m'agradava asseure'm al terra del taller i jugar amb les serradures; en feia pastissos, muntanyetes i ves-a-saber què, i m'encantava quan l'avi em deixava trucar des d'aquell telèfon vermell, on havia de posar el dit al foradet de cada número i fer-lo girar. Amb el temps he agafat com a passatemps, cada cop que necessitem algun moble, comprar-lo de segona mà (o de tercera, o de quarta...) i restaurar-lo. Em fa sentir bé, em reconforta. </span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Em reconforta de la mateixa manera que quan m'assec al balcó amb els peus remullats un dia de molta calor, després d'haver arreglat les tomaqueres, les maduixeres, de plantar espígol... M'agrada la sensació de tenir les cames i les mans brutes de terra humida, de netejar-les amb aigua ben freda i asseure'm quan tot està fet, amb una cervesa de blat al costat. A vegades m'agrada tirar-me'n una mica als peus i moure els dits. Em fa sentir lliure, tan lliure i tan rebel com el dia que no faig el llit. </span><br />
<span style="color: #f3f3f3; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #f3f3f3; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #f3f3f3; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">[einatmen/ausatmen] [einatmen/ausatmen]</span><br />
<br />m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-80563017080568625342013-06-25T23:54:00.000+02:002013-06-26T00:02:57.724+02:00XIX<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ja ens coneixem, m'agradaria dir encantada, però ja saps. Poc a poc començo a acceptar-ho, Harry (ja que hi som, tutegem-nos). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Hi ha hagut moments de tot; i he après, o més ben dit, m'has ensenyat (tu el primer, i després la resta), que el vent -fred, calent, sec o humit-, no deixa de ser aire. I amb l'aire es respira.</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I, tot i que a temporades t'ofegaria en salsa de tomàquet... si us plau, no te'n vagis. Queda't i germina; hi ha vida més enllà de l'estepa. </span></div>
</div>
m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-29562535725180013012013-03-07T17:16:00.000+01:002013-03-07T17:17:41.929+01:00XVII. Vorbei.<i><span style="color: #eeeeee;">"Se dijo: En el sistema de relojería de la cabeza </span></i><br />
<i><span style="color: #eeeeee;">dan vueltas en sentido contrario dos ruedas dentadas."</span></i>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-39277711242913021042012-03-08T13:13:00.000+01:002012-03-08T13:13:15.796+01:00Lliçons de vida a la ciutat. Punt 1.Tothom passa de tothom. De tothom i de tot. També dels bon dia i dels cops de mà. <strike>I d'ells mateixos.</strike><div><br />
</div><div><br />
</div><div><br />
</div><div><span style="font-size: xx-small;">Avui, </span></div><div><span style="font-size: xx-small;"><br />
</span></div><div><span style="font-size: xx-small;">sóc </span></div><div><span style="font-size: xx-small;"><br />
</span></div><div><span style="font-size: xx-small;">vent. </span></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-39771691580633122812011-04-05T19:54:00.000+02:002011-04-05T19:54:26.392+02:00XV<span style="font-size: x-small;">"</span><span style="font-size: x-small;">V</span><span style="font-size: xx-small;">OLER</span><br />
<span style="font-size: x-small;">v. tr. <span class="body"><span class="tip"></span></span><span class="body">Tenir la intenció determinada d’obtenir (alguna cosa)."</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinigsmKnK-CiBMBwga0QbzDmwy7ZwaEtpMQizo60FnCqpk6GeIPBkswtccyq09R6sBo_P0-RK3wVI9-SulY-eFNSyWM0BPZDfpr1Q2ngkNTofqqC8YYlsjOU5M5ZxELEPrDgd2uVzybFc/s1600/torpedo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinigsmKnK-CiBMBwga0QbzDmwy7ZwaEtpMQizo60FnCqpk6GeIPBkswtccyq09R6sBo_P0-RK3wVI9-SulY-eFNSyWM0BPZDfpr1Q2ngkNTofqqC8YYlsjOU5M5ZxELEPrDgd2uVzybFc/s320/torpedo.png" width="320" /></a></div><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="body"><span style="font-size: small;">1. Reunions en esferes fetes de tot una mica enmig d'un bosc devastat. (opcional)</span></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="body"><span style="font-size: small;">2. Que els cants m'agermanin amb tots aquells desconeguts i desconegudes, i sentir com tota aquesta energia m'encen i m'apaga fins trobar un equilibri. (verbs prohibits)</span></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="body"><span style="font-size: small;">3. Que tot aquell munt de grogors d'un mateix i dels altres que conformen el jurat acordi que hi ha tregua. (recomanat)</span></span></span><br />
<br />
<br />
<div style="color: #f3f3f3;"><span style="font-size: x-small;"><i><span class="body">Un cop omplert l'imprès, si us plau, passeu per qualsevol de les nostres oficines. </span></i></span> </div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-15666530324883366562011-03-24T03:19:00.000+01:002011-03-24T03:19:39.970+01:00XIV<div style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">Sovint penso en com les petites decisions de cada dia ens condicionen, i com a vegades m'agradaria tindre'n plena consciència. Penso en gelats desfent-se sobre la pell, en tes i en pluges. Sobretot en pluges. Penso en la tranquilitat d'un te, i m'imagino un cigró caient-hi a dins, fent ones i quedant-se al fons de la tassa. I vull cigró i vull te, i no sé què vull. Ni vull descobrir-ho per deduccions de lògica aplastant, perquè tothom sap que la lògica, per molt general que sembli, cadascú té la seva. </div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-1920545876922481402011-03-09T14:41:00.000+01:002011-03-09T14:41:38.712+01:00unter dem PIX (karaoke time!)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/piooZgKOcf4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-60433566416977907872011-01-11T11:55:00.003+01:002011-01-11T11:57:33.930+01:00fum<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Ahir vaig sortir de la caixa de cartró una estona. A vegades és sobreeixidor tenir consciència de la capacitat pulmonar, per molt que sigui una consciència petita, de només un trosset caduc. </span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">M'agrada quan no sé si he de fer alguna cosa, i no me'n recordo de pensar-hi. Asseure'm, un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, amb fred i sol, i una lleugera brisa entre els dits descoberts. Em recorda a la fotosíntesi. </span></div><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: xx-small;">Sht! "Con las metáforas no se juega".</span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-7136201244143943922010-11-18T02:09:00.000+01:002010-11-18T02:09:07.640+01:003El que tenen les realitats paral·leles és que no deixen de ser realitats.m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-75767493853739518232010-10-20T10:37:00.001+02:002010-10-20T11:09:18.032+02:00XIII<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: small;">M'unto els peus amb vaselina. Experiència senderista, suposo. Anar embadurnada, però, no em dóna peu a anar descalça per superfícies llises. I me n'adono ara. Només se m'acut una<b> <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Levitation">solució</a></b> :)</span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-54913955607960208422010-09-24T23:50:00.001+02:002010-09-24T23:52:16.515+02:00XII<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> [...]</span></span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Avui, aquesta nit, donaria ànima.</span></span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-52067900138338342952010-09-23T02:04:00.000+02:002010-09-23T02:04:51.028+02:00XI (ara, múltiple de 3)<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">A vegades tinc la sensació d'estar caminant per un desert de neu verge, i fins i tot, si em concentro, puc sentir les punxades agudes del fred a les orelles, el nas glaçat, els ulls plorosos, la calentor d'un sol aparentment feble a la cara i, sobretot, el soroll de les passes trencant l'homogeneïtat d'aquella blancor estranya, impassible i (in)finita. </div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-50120268091524150222010-09-16T16:47:00.001+02:002010-09-16T22:04:00.307+02:00X<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">...i compte enrere, <span style="font-size: x-small;">per tirar endavant</span>. Ahir, a l'avió, em vaig quedar badant amb les instruccions que<i> s'han de seguir </i>(mai m'han agradat els <b>must</b>s) en cas d'emergència, situades, per als qui viatgem "de pobres", darrera de cada seient. Feu, nofeu. Només un Harry s'encendria una cigarreta (pipa, potser millor) en cas d'emergència; una Hermine dubtaria si treure's o no els talons; i un Winston s'ho manegaria per endur-se la maleta. No sé veure la diferència entre un cas d'emergència aèri, i un cas d'emergència diari. No la sé veure. Potser m'atreviria a dir que la primera és més senzilla, per allò de </span><i style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">deixar-se anar</i><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">. </span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-60713946498132404602010-09-06T11:46:00.000+02:002010-09-06T11:46:39.619+02:00H<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Demà toca cafè d'entre trens i xerrades amb muntanyes, valls i altiplans. A vegades va bé desconcentrar-se i deixar de caminar sobre les aigües, que això de <b>mullar-se</b> només quan plou ja està <i>molt vist</i>. </span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4XTG3gAt7FyBQNvHjP6YOgqsCWnq_HlS6svRxMJuIn7huE-tdMO3WBNvbKdt_fuNXiLwo38pgANb9JMYNrnZHYPP2uzHK27KMiievE_wBN8lwvGEiyvgN4-kJ6w67pfbUUs-msXrfVX8/s1600/DSC01880.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4XTG3gAt7FyBQNvHjP6YOgqsCWnq_HlS6svRxMJuIn7huE-tdMO3WBNvbKdt_fuNXiLwo38pgANb9JMYNrnZHYPP2uzHK27KMiievE_wBN8lwvGEiyvgN4-kJ6w67pfbUUs-msXrfVX8/s320/DSC01880.JPG" width="320" /></a></span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Canviant de tema, des de la meva nova condició de bibliotecària, he de dir que entre estels, peixos i fulles d'arbres caducifòlis, faria 200 cafès sense parlar de res concret. Combrego amb l'udolada! :)</span></span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-7330771559241827422010-09-03T10:53:00.000+02:002010-09-03T10:53:47.577+02:00IX<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">A vegades nou semblen molt de temps, però sota la pluja el temps s'escorre entre carreteres, vies i carrers. I són freds i propers, i dolços, i estranys, i químics. Vull un octubre torrencial. </span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">(Se'm posa la pell de gallina cada cop que menjo xocolata) </span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br />
</div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-2007821063566330652010-08-28T19:38:00.000+02:002010-08-28T19:38:00.233+02:00Auf jeden Fall, ...<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDN3b1frkvQF1KDTtGyJxTungEYESoWb9OEPl059HIo9q3xqKDBFh73zaRPEqzp117laEQuFNtizYv1q-rqM2GP_LWPTUq57BbvBvK8Tajjqte4fp4s0R0ZwKCCoEhx3nwjxy0DVpc2U/s1600/W20.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDN3b1frkvQF1KDTtGyJxTungEYESoWb9OEPl059HIo9q3xqKDBFh73zaRPEqzp117laEQuFNtizYv1q-rqM2GP_LWPTUq57BbvBvK8Tajjqte4fp4s0R0ZwKCCoEhx3nwjxy0DVpc2U/s320/W20.jpg" /></a><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Se'm farà estrany tornar a pujar al tren sense repetir les estacions del tramvia mentalment, saltant d'una línia a l'altra, amb cançons que no tenen res a veure i notant la pluja al ossos estant ben seca. És curiós el que una nit de pluja, una tassa de te i una abraçada aconsegueixen. Sovint les coses més simples estan fetes de trossets de complicació. O potser és al revés, no ho sé. Cada vegada m'agrada més l'incertesa :)</span></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-41254360106972377402010-08-23T23:17:00.001+02:002010-09-03T10:34:46.681+02:00VIII<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">- <i>De todas formas, estoy acostumbrado</i>.</span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">- <i>Por eso mismo</i>. </span></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-77320878048140782732010-08-10T01:36:00.001+02:002010-12-10T15:32:54.542+01:00(em moro de) VII<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Sembla estrany, ne? La percepció que tenim de les coses, del temps, de les persones, de nosaltres mateixos...com canvia. A vegades cal allunyar-se de les coses per veure-les més clares. </span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Em nego a seguir amb aquesta ximpleria: d'ara en endavant, instauro l'objectiu automàtic. </span></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-55534102006683724712010-06-09T21:16:00.003+02:002010-06-09T21:19:28.964+02:00171<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKjGk-XfkHfCJ5MddWqU1KKG9sbHUqIYXsJbzycN0MTcLyfHJnyEip7i0btjCIrLEZ6b8zrO7ygjkBF4hHXL69uretRAFab9NbuL798TUmtEU_4hMEKWcWV0qkWc7klXWwN29HTgCKuVg/s1600/ohohoh+how+bad+we+are+-+C%C3%B2pia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKjGk-XfkHfCJ5MddWqU1KKG9sbHUqIYXsJbzycN0MTcLyfHJnyEip7i0btjCIrLEZ6b8zrO7ygjkBF4hHXL69uretRAFab9NbuL798TUmtEU_4hMEKWcWV0qkWc7klXWwN29HTgCKuVg/s320/ohohoh+how+bad+we+are+-+C%C3%B2pia.jpg" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Avui en portem més de 4, també. I més de 171.I ho sé perquè amb 171 no sembla que t'hagin sucat com si fossis una galeta en un got de llet. O, més que una galeta, potser un <i>cromo</i>, perquè he acabat verda i vermella, tot i protegir la flor de cartró amb la jaqueta empapada com si m'hi anés la vida. Sembla una ximpleria com donem valor als objectes, i la facilitat amb que un objecte es pot trencar, o desfer, o despintar. I com, al despintar-se, ens (des)pinta a nosaltres. </span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-size: x-small;">¡Que se pare el mundo*, que me bajo!</span></i></span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: xx-small;">*recordem als passatgers d'aquest planeta que no són vàlids els bitllets ni abonaments de rodalia. </span></span></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-4550360555970100742010-05-28T21:39:00.003+02:002010-05-28T21:39:37.593+02:00Magdalenes i testos de petúnies<div style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"><meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"></meta><title></title><meta content="OpenOffice.org 3.0 (Win32)" name="GENERATOR"></meta><style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> </div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Ahir estava a classe de <i>lenguaje jurídico-administrativo</i> i va passar una ambulància. De seguida em va vindre al cap l'entrada d’un bloc que vaig (em van) descobrir tot fent enllaços, que parlava de l’efecte <a href="http://zwitterioblog.blogspot.com/2010/05/doppler.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+BonaNitITapat+%28Bona+nit+i+tapa%27t%29">Doppler</a>. En un obrir i tancar d’ulls em van vindre flaixos de coses que havia llegit últimament. Vaig recordar el “groc” de l'entrada d'en <a href="http://enceneu-els-llums.blogspot.com/">Leblansky</a>, que vaig trobar d'allò més oportuna, ja que m'acabaven de recomanar que em llegís <b>Mundo amarillo</b>. També vaig pensar en la classe de literatura catalana, en escriptors beguts que estaven totalment lúcids, i en "és quan dormo que hi veig clar". Fa cosa d'un mes vaig quedar amb un amic a Barcelona, i caminant pel carrer ens vam trobar tres llibres davant un contenidor de paper: Dos en català i un en francès. Un dels llibre en català era un recull de contes de Pere Calders, que em va cridar l’atenció perquè a la portada sortia un dibuix d’Escher i feia poc que una amiga m’havia regalat un llibre d’il·lustracions seu. L’altre llibre en català parlava d’en Sherlock Holmes i un altre detectiu (no en recordo el nom, però era una barreja curiosa); i el llibre en francès tractava sobre la visió de la religió islàmica després de l'11-S (si no ho vaig entendre malament). De pura casualitat el dia abans havia fet cap a una pàgina d’internet on sortia la Claude i hi deia que era especialista en història de les religions. Quan vaig veure el llibre en francès vaig pensar que era molt curiosa aquesta casualitat, també. Recordo que li vaig deixar el llibre a sobre la taula amb una nota, on no recordo gaire bé què li deia. Només recordo que la vaig acabar amb una pregunta (i ara, si algú llegeix això, us la faig a vosaltres): Creieu en la casualitat o en la causalitat?</span></span></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-86681312229901874292010-05-24T20:31:00.002+02:002010-05-28T21:44:49.010+02:00VI<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: small;">Em cansa, potser per la calor del bon temps i la falta d'aire fresc durant el dia. Crec que agafaré l'ascensor durant una temporada, per desconnectar una mica de tanta escala i tant replà. Si no bufa l'aire i els primers sols em cremen la pell, millor refugiar-me i posar-me crema; preparar-la i preparar-me. No es tracta d'amagar-me de res, és més aviat una tècnica preventiva. Necessito (<b>verb prohibit</b>) anar-me'n ja. M'és igual obrir-me el cap com un meló madur si d'això n'aprenc alguna cosa de profit (sempre s'ha dit que la fruita és sana), i regalimar és part del procés. Ara bé, una cosa és gaudir del moment, de l'olor que desprèn el meló arreu on les petites partícules aquoses que han sorgit del cop s'han barrejat amb l'aire; i l'altra és deixar que el sol escalfi tant el meló estavellat que durant mesos cada cop que passis per aquella zona se t'hi apeguin les bambes. No demano un equilibri perfecte, però m'agradaria que tot tingués una mica de color, escapar-me una mica de l'escala de grisos (que, d'altra banda, m'encanta). Em trastoca no entendre el món, i em trastoca més encara no entendre'm. I ser <b>aigua</b> i <b>terra</b>. Perquè molts granets de terra poden fer castells i escultures precioses, i un cop de vent es pot emportar un granet i fer que tota l'estructura trontolli, s'ensorri, o es quedi exactament igual. De la mateixa manera que l'oceà calma quan el mires i et pot ofegar si t'hi endinses gaire. </span>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-47296167774786882012010-05-16T12:20:00.003+02:002010-06-26T17:46:32.748+02:00V<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">[d'una transparència opaca] sí, he eliminat l'entrada :)</span></div>m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6942262415876011756.post-76641400799000758792010-04-13T16:40:00.001+02:002010-05-28T21:47:40.062+02:00IVEscales com arbres, i persones com boles de vidre. I olor a cafè.m.http://www.blogger.com/profile/11206942640242605723noreply@blogger.com0