dijous, 25 de juliol de 2013

XVI


El meu avi era fuster. Quan era petita m'agradava asseure'm al terra del taller i jugar amb les serradures; en feia pastissos, muntanyetes i ves-a-saber què, i m'encantava quan l'avi em deixava trucar des d'aquell telèfon vermell, on havia de posar el dit al foradet de cada número i fer-lo girar. Amb el temps he agafat com a passatemps, cada cop que necessitem algun moble, comprar-lo de segona mà (o de tercera, o de quarta...) i restaurar-lo. Em fa sentir bé, em reconforta. 
Em reconforta de la mateixa manera que quan m'assec al balcó amb els peus remullats un dia de molta calor, després d'haver arreglat les tomaqueres, les maduixeres, de plantar espígol... M'agrada la sensació de tenir les cames i les mans brutes de terra humida, de netejar-les amb aigua ben freda i asseure'm quan tot està fet, amb una cervesa de blat al costat. A vegades m'agrada tirar-me'n una mica als peus i moure els dits. Em fa sentir lliure, tan lliure i tan rebel com el dia que no faig el llit. 


[einatmen/ausatmen] [einatmen/ausatmen]

dimarts, 25 de juny de 2013

XIX

Ja ens coneixem, m'agradaria dir encantada, però ja saps. Poc a poc començo a acceptar-ho, Harry (ja que hi som, tutegem-nos). 
Hi ha hagut moments de tot; i he après, o més ben dit, m'has ensenyat (tu el primer, i després la resta), que el vent -fred, calent, sec o humit-, no deixa de ser aire. I amb l'aire es respira.
I, tot i que a temporades t'ofegaria en salsa de tomàquet... si us plau, no te'n vagis. Queda't i germina; hi ha vida més enllà de l'estepa. 

dijous, 7 de març de 2013

XVII. Vorbei.

"Se dijo: En el sistema de relojería de la cabeza 
dan vueltas en sentido contrario dos ruedas dentadas."