dimecres, 20 d’octubre del 2010

XIII

M'unto els peus amb vaselina. Experiència senderista, suposo. Anar embadurnada, però, no em dóna peu a anar descalça per superfícies llises. I me n'adono ara. Només se m'acut una solució :)

5 comentaris:

Clidice ha dit...

mmmmm duc uns quants anys de senders i mai ho he fet això, ecs :P (ni una nafra!). ara levitar si que estaria bé :)

m. ha dit...

Clidice hahaha, jo només si s'han de fer molts kilòmetres durant uns quants dies seguits :)
T'apuntes al levitanisme? xD

Clidice ha dit...

doncs mira, sí! ;)

LEBLANSKY ha dit...

Ei, això no val! Jo tota la vida desitjant encontres amb extraterrestres i levitacions a dojo, i ara resulta que era tan senzill com... untar-se els peus amb vaselina?

Lluís Bosch ha dit...

Recordo una pel·li en què dos presos es fuguen d'una presó a Alaska, i abans de sortir al defora s'unten tot el cos amb greix per resistir millor el fred. Però confesso que la idea dels peus oliosos em resulta sobretot eròtica, menys mística que una levitació.