Ahir vaig sortir de la caixa de cartró una estona. A vegades és sobreeixidor tenir consciència de la capacitat pulmonar, per molt que sigui una consciència petita, de només un trosset caduc.
M'agrada quan no sé si he de fer alguna cosa, i no me'n recordo de pensar-hi. Asseure'm, un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, amb fred i sol, i una lleugera brisa entre els dits descoberts. Em recorda a la fotosíntesi.
Sht! "Con las metáforas no se juega".
3 comentaris:
Uah! Cada cop m'agraden -m'atreuen- més els teus posts filosòficominimalistes-o-no, i cada cop tinc menys cLar quin comentari fer, però el que estic fent ja és alguna cosa, oi?
Em pregunto quina part de mi depèn de la fotosíntesi. Em temo que és més gran de la que imaginava. No sé si això em fa elevar al acategoria de vegetal.
Leblansky: i tant! sempre ets benvingut aquí ^^
Lluís: si plantessim un enciam en una torreta dins de casa, podríem considerar-lo una planta d'interior?
Publica un comentari a l'entrada