dijous, 24 de març de 2011

XIV

Sovint penso en com les petites decisions de cada dia ens condicionen, i com a vegades m'agradaria tindre'n plena consciència. Penso en gelats desfent-se sobre la pell, en tes i en pluges. Sobretot en pluges. Penso en la tranquilitat d'un te, i m'imagino un cigró caient-hi a dins, fent ones i quedant-se al fons de la tassa. I vull cigró i vull te, i no sé què vull. Ni vull descobrir-ho per deduccions de lògica aplastant, perquè tothom sap que la lògica, per molt general que sembli, cadascú té la seva. 

3 comentaris:

LEBLANSKY ha dit...

Jo vull te, però no cigró. I no tinc massa clar la lògica que m'ha dut a dir això.

m. ha dit...

Potser que el te, si el bufes, també fa ones. Jo tampoc tinc massa clara la lògica de res del que dic...

Josep ha dit...

Bé, més que lògica, són arguments que ens funcionen.