dijous, 8 de març del 2012

Lliçons de vida a la ciutat. Punt 1.

Tothom passa de tothom. De tothom i de tot. També dels bon dia i dels cops de mà. I d'ells mateixos.



Avui, 

sóc 

vent. 

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Hi ha dies que és bo, hi ha dies que és dolent, com el vent :)

LEBLANSKY ha dit...

De vegades a la ciutat em sento com l'avi Diògenes, que anava cercant un ésser humà a les dotze del migdia al mercat d'Atenes i no en trobava cap; d'altres, veig humanitat a tot arreu, i em sento feliç de no ser un pollet de granja, tot i les semblances òbvies.
Per cert, tenia ganes de llegir-te :)