divendres, 15 de maig del 2015
Gods and Monsters
Hi ha dies nostàlgics. De persones, de moments, de paisatges i d'allò que va ser. Potser nostàlgia d'un passat no del tot idílic, però idealitzat. I ho sento; sento que després d'aquella elecció desafortunada de paraules, ja res tornarà a ser mai el mateix. Penso en les ganes d'abraçar i ser abraçada, i el cor se'm torna una bola de draps mullats. Suposo que m'agradi o no, amb el temps se m'ha fet la pell dura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La pell se'ns endureix a base d'experiències, no te n'adones i deixes de sentir les coses tan intensament, però això no vol dir que els records no hi siguin, i aquests són capritxosos, de vegades s'entesten en quedar-se més estona de la que els permetríem.
Si no es pot assumir el resultat dels nostres actes millor deixem d'actuar... tot i que aleshores deixem de ser nosaltres mateixos
Publica un comentari a l'entrada