divendres, 28 de maig de 2010

Magdalenes i testos de petúnies

Ahir estava a classe de lenguaje jurídico-administrativo i va passar una ambulància. De seguida em va vindre al cap l'entrada d’un bloc que vaig (em van) descobrir tot fent enllaços, que parlava de l’efecte Doppler. En un obrir i tancar d’ulls em van vindre flaixos de coses que havia llegit últimament. Vaig recordar el “groc” de l'entrada d'en Leblansky, que vaig trobar d'allò més oportuna, ja que m'acabaven de recomanar que em llegís Mundo amarillo. També vaig pensar en la classe de literatura catalana, en escriptors beguts que estaven totalment lúcids, i en "és quan dormo que hi veig clar". Fa cosa d'un mes vaig quedar amb un amic a Barcelona, i caminant pel carrer ens vam trobar tres llibres davant un contenidor de paper: Dos en català i un en francès. Un dels llibre en català era un recull de contes de Pere Calders, que em va cridar l’atenció perquè a la portada sortia un dibuix d’Escher i feia poc que una amiga m’havia regalat un llibre d’il·lustracions seu. L’altre llibre en català parlava d’en Sherlock Holmes i un altre detectiu (no en recordo el nom, però era una barreja curiosa); i el llibre en francès tractava sobre la visió de la religió islàmica després de l'11-S (si no ho vaig entendre malament). De pura casualitat el dia abans havia fet cap a una pàgina d’internet on sortia la Claude i hi deia que era especialista en història de les religions. Quan vaig veure el llibre en francès vaig pensar que era molt curiosa aquesta casualitat, també. Recordo que li vaig deixar el llibre a sobre la taula amb una nota, on no recordo gaire bé què li deia. Només recordo que la vaig acabar amb una pregunta (i ara, si algú llegeix això, us la faig a vosaltres): Creieu en la casualitat o en la causalitat?

5 comentaris:

Antoni ha dit...

Pro fagorrrr!!! Que casualidad, er la primera ves que me encuentro conmigo misma, jeeje!!

m dels bolets ha dit...

Ubi? xDD

Recorda'm que quan anem pel quart Baileys parem, ok? i res de barrejar...que després surten les converses que surten...

un petó de pa :)

LEBLANSKY ha dit...

Per què serà que les coses llençades a la brossa pels altres tenen un valor especial? Segurament, les teues tres troballes jo no les hauria comprat ni llegit mai, però veure-les llençades a les escombreries em fa ganes de tenir-les... les mateixes que van ser llençades, és clar.

LEBLANSKY ha dit...

Ah! I de la pregunta, mmm, no crec en res de res, però suposo que això vol dir que m'inclino per la casualitat.

Clidice ha dit...

doncs nusé, però l'efecte Doppler va ser l'única cosa que vaig entendre d'un llibre de física que em van fer llegir :D ah! si! Pere Calders és un dels meus autors favorits. M'agrada com escrius.