Avui en portem més de 4, també. I més de 171.I ho sé perquè amb 171 no sembla que t'hagin sucat com si fossis una galeta en un got de llet. O, més que una galeta, potser un cromo, perquè he acabat verda i vermella, tot i protegir la flor de cartró amb la jaqueta empapada com si m'hi anés la vida. Sembla una ximpleria com donem valor als objectes, i la facilitat amb que un objecte es pot trencar, o desfer, o despintar. I com, al despintar-se, ens (des)pinta a nosaltres.
¡Que se pare el mundo*, que me bajo!
*recordem als passatgers d'aquest planeta que no són vàlids els bitllets ni abonaments de rodalia.
2 comentaris:
M, amb el començament em perdo una mica -bastant- però la resta l'entenc molt bé, i comparteixo reflexió amb tu (soc un fetitxista!)
Tot m'ha vingut per un comentari al sortir de la uni, que m'han dit que queien "quatre gotes". L'altre dia vaig anar a casa, i passejant amb mon germà vaig fer-li el mateix comentari, i tot indignat em va dir que a ell almenys n'hi havien caigut 8, de gotes; al dac, 24 i al terra, com a mínim, n'hi havia 135. 4+8+24+135= 171 gotes.
Mai penso què escriuré, simplement era una manera de començar, i, a partir d'aquí, "lo que surja"
(per la resta de text...visca els fetitxismes!)
Publica un comentari a l'entrada