Se'm farà estrany tornar a pujar al tren sense repetir les estacions del tramvia mentalment, saltant d'una línia a l'altra, amb cançons que no tenen res a veure i notant la pluja al ossos estant ben seca. És curiós el que una nit de pluja, una tassa de te i una abraçada aconsegueixen. Sovint les coses més simples estan fetes de trossets de complicació. O potser és al revés, no ho sé. Cada vegada m'agrada més l'incertesa :)dissabte, 28 d’agost del 2010
Auf jeden Fall, ...
Se'm farà estrany tornar a pujar al tren sense repetir les estacions del tramvia mentalment, saltant d'una línia a l'altra, amb cançons que no tenen res a veure i notant la pluja al ossos estant ben seca. És curiós el que una nit de pluja, una tassa de te i una abraçada aconsegueixen. Sovint les coses més simples estan fetes de trossets de complicació. O potser és al revés, no ho sé. Cada vegada m'agrada més l'incertesa :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
He arribat de rebot al teu blog, en la meva mania de buscar fórmules blogaires. La teva em sembla divertida i original per la brevetat i aquestes elipsis curioses.
Perdona l'egocentrisme, però el teu comentari de l'efecte doppler m'ha recordat un escrit d'un antic blog meu. Potser era aquest el que vas veure!
Publica un comentari a l'entrada