divendres, 3 de setembre de 2010

IX

A vegades nou semblen molt de temps, però sota la pluja el temps s'escorre entre carreteres, vies i carrers. I són freds i propers, i dolços, i estranys, i químics. Vull un octubre torrencial. 





(Se'm posa la pell de gallina cada cop que menjo xocolata)



2 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

De nou has deixat un d'aquests breus poemes en prosa, tan elíptics i en certa manera hermètics, no? La frase final també la signaria, que em miro el cel buscant núvols.

LEBLANSKY ha dit...

Cada cop més hermètica, cada dia més poètica. Fins i tot m'agrada l'aparent sobrietat i l'elegància palplantada dels números romans.