H

Demà toca cafè d'entre trens i xerrades amb muntanyes, valls i altiplans. A vegades va bé desconcentrar-se i deixar de caminar sobre les aigües, que això de mullar-se només quan plou ja està molt vist.

Canviant de tema, des de la meva nova condició de bibliotecària, he de dir que entre estels, peixos i fulles d'arbres caducifòlis, faria 200 cafès sense parlar de res concret. Combrego amb l'udolada! :)

IX

A vegades nou semblen molt de temps, però sota la pluja el temps s'escorre entre carreteres, vies i carrers. I són freds i propers, i dolços, i estranys, i químics. Vull un octubre torrencial. 

(Se'm posa la pell de gallina cada cop que menjo xocolata)

Auf jeden Fall, ...

Se'm farà estrany tornar a pujar al tren sense repetir les estacions del tramvia mentalment, saltant d'una línia a l'altra, amb cançons que no tenen res a veure i notant la pluja al ossos estant ben seca. És curiós el que una nit de pluja, una tassa de te i una abraçada aconsegueixen. Sovint les coses més simples estan fetes de trossets de complicació. O potser és al revés, no ho sé. Cada vegada m'agrada més l'incertesa :)

VIII

- De todas formas, estoy acostumbrado.

- Por eso mismo. 

(em moro de) VII

Sembla estrany, ne? La percepció que tenim de les coses, del temps, de les persones, de nosaltres mateixos...com canvia. A vegades cal allunyar-se de les coses per veure-les més clares. 

Em nego a seguir amb aquesta ximpleria: d'ara en endavant, instauro l'objectiu automàtic.

171

Avui en portem més de 4, també. I més de 171.I  ho sé perquè amb 171 no sembla que t'hagin sucat com si fossis una galeta en un got de llet. O, més que una galeta, potser un cromo, perquè he acabat verda i vermella, tot i protegir la flor de cartró amb la jaqueta empapada com si m'hi anés la vida. Sembla una ximpleria com donem valor als objectes, i la facilitat amb que un objecte es pot trencar, o desfer, o despintar. I com, al despintar-se, ens (des)pinta a nosaltres. 

¡Que se pare el mundo*, que me bajo!

*recordem als passatgers d'aquest planeta que no són vàlids els bitllets ni abonaments de rodalia. 

Magdalenes i testos de petúnies

Ahir estava a classe de lenguaje jurídico-administrativo i va passar una ambulància. De seguida em va vindre al cap l'entrada d’un bloc que vaig (em van) descobrir tot fent enllaços, que parlava de l’efecte Doppler. En un obrir i tancar d’ulls em van vindre flaixos de coses que havia llegit últimament. Vaig recordar el “groc” de l'entrada d'en Leblansky, que vaig trobar d'allò més oportuna, ja que m'acabaven de recomanar que em llegís Mundo amarillo. També vaig pensar en la classe de literatura catalana, en escriptors beguts que estaven totalment lúcids, i en "és quan dormo que hi veig clar". Fa cosa d'un mes vaig quedar amb un amic a Barcelona, i caminant pel carrer ens vam trobar tres llibres davant un contenidor de paper: Dos en català i un en francès. Un dels llibre en català era un recull de contes de Pere Calders, que em va cridar l’atenció perquè a la portada sortia un dibuix d’Escher i feia poc que una amiga m’havia regalat un llibre d’il·lustracions seu. L’altre llibre en català parlava d’en Sherlock Holmes i un altre detectiu (no en recordo el nom, però era una barreja curiosa); i el llibre en francès tractava sobre la visió de la religió islàmica després de l'11-S (si no ho vaig entendre malament). De pura casualitat el dia abans havia fet cap a una pàgina d’internet on sortia la Claude i hi deia que era especialista en història de les religions. Quan vaig veure el llibre en francès vaig pensar que era molt curiosa aquesta casualitat, també. Recordo que li vaig deixar el llibre a sobre la taula amb una nota, on no recordo gaire bé què li deia. Només recordo que la vaig acabar amb una pregunta (i ara, si algú llegeix això, us la faig a vosaltres): Creieu en la casualitat o en la causalitat?