Demà toca cafè d'entre trens i xerrades amb muntanyes, valls i altiplans. A vegades va bé desconcentrar-se i deixar de caminar sobre les aigües, que això de mullar-se només quan plou ja està molt vist.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
està bé això de "fer-la petar" i conèixer, mai se sap quan sortiran a relluïr els carnets d'inversemblants centres d'investigació ufològica. Udols carinyosos :)
Entre tants udols, he de dir que ja he contactat amb un grup que es reuneix per anar a veure ovnis en una coneguda muntanya del centre de Catalunya. No sé com acabaré. Abduït?
Potser que també em prengui uns quants cafès.
No m'agrada massa el cafe, però qualsevol altra cosa serviria: orxata, te gelat o garnatxa del Priorat. Espero que no t'haguessis d'esperar molt i arribessis bé a casa. Un petonet.
Normalment ets molt enigmàtica, però avui ja sé una mica per on vas!
m, encara queden pendents centenars de cafès per compartir, i una udolada col·lectiva des del cim més alt del Corredor.
Un somriure.
Com remarques, sense proposar-nos-ho, els elements d'aigua, terra i aire van estar presents en la trobada de sant Llop. Si faltava el foc, podem dir que es va crear amb el caliu que va desprendre tothom!
M, x més trobades tan agradables com la d'ahir!
Auuuuuuuhhhhhhhhhh! Quina gràcia la foto amb la fundeta de la càmera. Fantàstica la garnatxa i fantàstic tot plegat, companya de cuina. Una súper abraçada
Per fi reconnectada a internet... i superada a més la fase d'inici de curs, aconsegueixo llegir-te. He anat a trompicons. M'apunto a cafès i udols diversos. Of course!
Publica un comentari a l'entrada