divendres, 24 de setembre del 2010

XII

 [...]





Avui, aquesta nit, donaria ànima.

6 comentaris:

Molon labe ha dit...

A canvi de? i miri que a vegades els desitjos es fan realitat...

m. ha dit...

A canvi d'una nota tocada deixant caure tot el pes. Determinada, i amb sileci a intervals. I respiracions adormides. I fred, molt fred. Potser demano massa. Potser no demano res.

Germánico ha dit...

Es increíble el peso de una sola frase...
Y no le des tu alma a nadie! Que solo tienes una.

Clidice ha dit...

l'ànima la baratem sovint, a mi, ara, m'agradaria que algú em donés la seva ;)

Astrum ha dit...

L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una
successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions,
totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta..... precisaMENT David Hume a la selectivitat de Setembre....[...]... vaig estat ToTa la nit pensant sobre l'esperit i l'ànima... a veure si això t'ANIMA !!!!
A10 AX

Lluís Bosch ha dit...

No cal dir a canvi de què es dóna l'ànima. Això es diu per dins i ja està.